La ràdio ha estat el mitjà de comunicació que més transformacions ha experimentat en els seus primers cent anys d’història, però també el que millor s’ha sabut adaptar als canvis. Cent anys d’història que a l’estat espanyol van començar a Catalunya amb la creació l’any 1924 d’EAJ-1 Ràdio Barcelona. Una emissora que s’ha mantingut vivíssima tots aquests anys, malgrat les guerres, els trasbalsos socials i polítics i els molts canvis de règim.
L’any 2024 la ràdio arribarà al seu primer segle de vida i es convertirà en un gran moment per retre homenatge a tots els oients i professionals que durant tots aquest anys l’han mantingut viva i l’han fer créixer. La ràdio s’ha convertit en una font inesgotable d’informació, d’entreteniment i de companyia, que segons l’EGM d’octubre 2022 diàriament l’escolten a Catalunya 3,9 milions de catalans.
La ràdio va adoptar el nom de les ones radioelèctriques i encara l’anomenem així perquè manté la seva tradicional programació diària de gran qualitat, malgrat estar immersa en el canvi més revolucionari des del seu naixement: el seu creixement a través d’Internet i el consum a la carta.
Abans que passes això que s’ha anomenat la revolució de l’àudio, les ràdios ja s’havien convertit en grans empreses de comunicació, a base de fer evolucionar els seus sistemes de producció, els seus formats de comercialització i la tecnologia utilitzada per a la generació i transmissió dels continguts.
Malgrat tots aquest canvis la principal font d’oients continua procedint de l’espectre radioelèctric, és a dir, de la FM. Certament des de fa uns anys s’està produint un important transvasament d’oients que escolten ràdio en directe per Internet a través d’un ventall molt divers de dispositius i aplicacions que fa uns anys era impossible d’imaginar.
Durant dècades la ràdio s’ha enfrontat contra amenaces que intentaven arraconar-la. Començant per la televisió, però també ho han provat els fabricants de telèfons mòbils i els de cotxes, els creadors de software i alguns governs. Hi va haver un moment que semblava que la ràdio deixaria d’escoltar-se als cotxes i a les cases, entre d’altres coses perquè des de fa anys els llegendaris ‘transistors’ de ràdio FM i OM no són els dispositius que ningú espera que li regalin per Nadal. Però sempre que apareix una amenaça, la ràdio ho converteix en una oportunitat, com quan va irrompre el car play i els altaveus intel·ligents o l’explosió del pòdcast, convertit per inclinació natural en el seu gran aliat. Tot plegat torna la ràdio a la casella de sortida, amb nous codis de funcionament com a mitjà i com a empresa, però amb la il·lusió d’encarar una nova fase sense desnaturalitzar l’essència dels seus orígens.
Els nous codis ens obliguen a reflexionar sobre el negoci, perquè les empreses tradicionals de ràdio s’han vist obligades a idear noves formes de produir continguts per fer front a una demanda molt més diversa i atomitzada. També han hagut d’aguditzar la creativitat per aconseguir nous ingressos que financin i permetin sostenir aquest canvi exigit pel mercat. Paraules com redimensionament, reestructuració, canvi de perímetre, eficiència o menys és més, son conceptes que hem hagut d’assumir i gestionar des de les empreses de ràdio. Sortosament ho hem pogut fer des de la defensa de l’ofici i essent garants del llegat i també de la credibilitat que se’ns demana.
Sempre hem dividit les emissores de ràdio entre les convencionals (o generalistes) i les temàtiques (principalment musicals). Val a dir que el camí de les dues ha anat sempre en paral·lel. No es podia entendre un negoci sense la seva coexistència. Durant anys es repetia que la ràdio musical donava els diners -el marge empresarial- i la convencional la influència.
En l’actualitat la ràdio informativa i d’entreteniment sembla tenir un futur més prometedor que una ràdio musical més condicionada per unes plataformes de consum a la carta que permeten al consumidor triar la música que escolta quan vol i les vegades que ho desitgi. A més a més, mentre que la ràdio convencional és propietària dels seus programes i dels seus informatius, la ràdio musical depèn de continguts d’una altra indústria. Però, malgrat tot, la ràdio musical continua tenint molt futur. Aquest passa per donar més valor afegit als DJ i per convertir la ràdio musical en un xou permanent que programi música molt ben seleccionada combinada amb entreteniment de molta qualitat. I això només s’aconsegueix posant grans comunicadors davant del micròfon. Si a més a més es converteix en el punt de trobada entre oients i artistes, mitjançant els esdeveniments, la ràdio continuarà essent el gran referent i prescriptora indispensable d’aquest univers musical.
Cent anys de canvis constants a la ràdio, accelerats de forma vertiginosa en els darrers temps, fins el punt que ara, quan tenim una notícia o un contingut d’entreteniment, ja no ens podem permetre pensar únicament en obrir el micròfon i ‘disparar’. Ja no n’hi ha prou en esperar que algú t’escolti a la ràdio perquè avui en dia donar-te a conèixer no depèn únicament de disposar d’un dial a la FM. Avui hem de pensar en multidistribuir i aquesta feina l’hem de fer com si ens hi anés la vida. El públic que ens coneix i sobretot el que no ens coneix ens ha de poder trobar sense esperar-s’ho entre l’espessa jungla digital. No n’hi ha prou en que engeguin la ràdio i ens posin, que també. La nostra feina estarà ben feta si els potencials oients ens troben en els seus hàbits diaris amb els seus smartphones, tauletes, ordinadors, altaveus intel·ligents i tot allò inimaginable que ha de venir. A banda de mantenir una gran xarxa de FM amb la millor cobertura, com fins ara, per sobreviure és indispensable una feina de posicionament a les xarxes i als canals digitals, amb formats adaptats a cada canal i explorar i consolidar maneres de monetitzar aquesta nova comunitat d’oients i potencials seguidors.
Quina feinada tot plegat, no? Doncs aquest és el repte i aquesta la il·lusió que ens ha de moure com a mínim cent anys més.
Jordi Finazzi Pallarés
Director Ràdio Barcelona i SER Catalunya
